HISTÒRIA DE LA NATACIÓ

L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se als mitjans que l’envolten, i un d'ells és l'aquàtic. Si tenim en compte que la superfície del planeta està formada per tres quartes parts d'aigua podrem comprendre la importància i la necessitat del ser humà d'adaptar-se a aquest mitjà.
La primera campiona mundial va ser Grehn Mall, qui va guanyar una carrera d'una milla en el Tàmesi en 1863. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. En els Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions en l'any 1870. No obstant això, la natació es coneix des de l'època prehistòrica, com ho demostren dibuixos de l'Edat de Pedra.
La natació competitiva a Europa va començar al voltant de l'any 1800, utilitzant principalment l'estil braça. L'estil crol (de l'anglès crawl), llavors anoment "trudgen", va ser introduït en 1873 per John Arthur Trudgen, que ho va copiar dels indis natius d'Amèrica.
La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns als del 1896 a Atenes. En 1902 l'estil trudgen va ser millorat per Richard Cavill utilitzant la puntada continua. En 1908 es va crear la FINA: Federació Internacional de Natació. L'estil papallona va ser desenvolupat pels nedadors del principi , al principi com una variant de l'estil braça, fins que va ser acceptat com estil autònom en 1952.

LES DIFERENTS TÈCNIQUES DE LA NATACIÓ

CROL
Es l’estil que permet major velocitat, donat que posa en moviment, de forma continua, braços i cames en una alternança ritmica que no deixa espais buits.
El Moviment de cames.
Les cames s’han de moure alternativament picant la superfície de l’aigua. Es necessari que només surti de l’aigua el taló. Si surt el peu i part de la cama, s’estarà fent mes força de la necessària. L’impuls provocat per el movimient de les cames es constant i uniforme.
Moviment de braços
El colze surt de l’aigua i va amunt i endavant. La mà queda més baixa que el colze, i quan passa per l’alçada de l’espatlla, el braç comença l’extensió
Entra la mà per davant la cara (20 – 30 cm) buscant la línia central del cos, les puntes dels dits entren primer.
El palmell de la mà mira cap a fora, amb un angle d’atac d’uns 30 – 40 º (a partir de posició plana). Quan surt un braç de l’aigua, l’altre braç, comença a fer el maviment sota l’aigua per després sortir
El nedador pot respirar quan surt el braç dret o l’esquerre, depenent del que li vagi millor




BRAÇA
Moviment de cames
Es comença amb els peus junts i estirats. Els gonolls es flexionen amb els turmells junts. Quan ja no es pot flexionar més, els turmells se separen i les cames s’estiren i quan ja estan estirades s’ajunten els turmells i es torna a repetir el moviment
Moviment de braços
Les mans orientades cap a fora s’estiren. Se separen seguint un moviment curvilini i es tornen a ajuntar a l’altura del pit on es tornen a estirar per fer un altre cop el moviment.
Per cada braçada correspon un moviment de peus.




ESQUENA

Moviment de cames
El moviment dels peus d’esquena es igual que el de crol amb la diferència que es fa boca amunt. Es realitza un movimient altern amb les cames completament rectes.
Moviment de braços
En vertical sense flexió del colze surt el primer braç de l’aigua començant amb el dit gros. El braç dona tota una volta, passa rossant les orelles i entre a l’aigua amb el dit petit. Quan un braç està a l’altura del cap, comença a sortir l’altre.

PAPALLONA
L’estil de papallona és molt igual a la del crol en la acció de braços i cames, amb diferència de que aquests es mouen simultaneament.
Moviment de cames
Les cames juntes i paraleles fan una acció simultania. Es fan dues patades per braçada. La segona de forma descendent serveix per propulsar els braços, hi ha un major grau de flexió de l’articulació de genoll i turmell que en crol.
Moviment de braços
Els dos braços simulàniament surten de l’aigua amb una flexió de colze amb menys angle que el crol entren pel davant del cap, i els palmells de les mans orientats cap a fora, amb un angle d’atac d’uns 45º després de l’entrada els braços s’enfonsen i realitzen una extensió cap a davant buscant profunditat. Fan un moviment com el del forat d’una clau i es donen impuls per tornar a sortir a l’exterior

NEDADORS IMPORTANTS

JOHNNY WEISSMÜLLER
Johnny Weissmüller Kersch va néixer el 2 de juny del 1904 a Banat, i va morir al 20 de gener de 1984. Va ser un dels millors nadadors a nivell mundial durant els anys 20. Va guanyar 5 medalles olímpiques i 1 de bronze. També guanyà 52 campionats nacionals d’Ustats Units i va establir un total de 67 récords mundials

MARK SPITZ
Mark Spitz va néixer el 10 de febrer de 1950 a California. Mark és un nadador nortamericà que va guanyar set medalles d’or en els jocs Olimpics de Munich de 1972, i entre aquells triomfs va fer un récord mundial.
Va apendre a nadar gràcies al seu pare que el va ensenyar i entrnar.

SHANE GOULD
Shane Gould va néixer el 23 de Novembre de 1956 a Australia. En els Jocs Olimpics de 1972 a Munich, va guanyar tres medalles d’or, una de plata i una de bronze. Amb 16 anys es va retirar de la natació professional.

MICHAEL FRED PHELPS
Michael Fred Phelps (30 de juny de 1985 a Baltimore, Maryland) és un nedador nord-americà que posseeix rècords mundials en diferents proves. Phelps va guanyar vuit medalles (sis d'or, dues de bronze) als Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes, i va igualar el rècord de més medalles a unes Olimpíades, un rècord fixat per Alexander Dityatin el 1980. Els títols internacionals del nedador, juntament amb els seus rècords mundials, han fet que actualment sigui considerat per molts el millor nedador de la història.
Phelps s'ha qualificat a vuit proves de natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 a Pequín, i ha superat el rècord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpíades. El 13 d'agost de 2008, Phelps havia guanyat quatre medalles d'or a Pequín, fixant nous rècords mundials en les quatre proves.

SESSIONS

DIMECRES 28 DE GENER
- 4 piscines de crol 100m.
- 4 piscines de braça 100m.
- 2 piscines d'estil lliure 50m.
- 2 piscines d'immersió 50m.
- 4 piscines de crol movent
només un braç(2 piscines amb
un braç i 2 amb l'altre) 100m.
- 4 piscines d'esquena només utilitzant
un braç(2 piscines amb un braç i 2 amb l'altre) 100m.
- 2 piscines amb una pilota a les mans i mantenint-les
fora de l'aigua subjectant la pilota; fer peus de braça
en direcció oposada 50m.
- 2 piscines subjectant la pilota amb una mà,
mantenint-la fora de l'aigua; fent peus de braça
en direcció oposada 50m.
- 4 piscines fent peus d'esquena aguantant la pilota
darrere la nuca 100m.
- 4 piscines, deixant la pilota a l'aigua, i controlant-la
tot fent crol 100m.
- 4 piscines fent una tombarella cada 4 braçades de crol 100m.

Hem nedat un total de 36 piscines que equivalent a 900m


DIMECRES 4 DE FEBRER
- 4 piscines d'estil lliure 100m.
- 2 piscines de braça 50m.
- 4 piscines de crol: la primera respirant cada
2 braçades, la segona respirant cada 3 braçades,
la tercera cada 4 braçades i la cinquena respirant
cada 5 braçades 100m.
- 4 piscines de crol: la primera respirant cada 5 braçades,
la segona respirant cada 4 braçades, la tercera cada
3 braçades i la quarta cada 2 braçades 100m.
- Llavors hem fet una prova de resistència de 15 minuts per
preparar-nos per la prova final, que serà de 30.
Jo he fet 30 piscines, que són 750m.
- Per acabar la classe hem fet el següent:
- 2 piscines: 4 braçades fent peus de crol suaument
i seguidament 4 braçades de peus de braça suaument,
i en acabat un altre cop 4 braçades de peus de crol més
ràpidament i 4 de peus de braça més ràpidament;
i així anar-les alternant. 50m.
- 2 piscines: 4 braçades fent peus d'esquena suaument
i tot seguit 4 braçades de peus de braça ( de cara amunt)
suaument, i en acabat, fer el mateix però més ràpidament. 50m.

Hem nedat un total de 48 piscines que equivalen 1200m


DIMECRES 11 DE FEBRER
- 8 piscines lliures d'escalfament 200m.
- Prova tècnica:La prova consistia en fer 10 piscines,
a la primera respirar cada 1 braçada, a la segona cada 2,
a la tercera cada 3... Obteniem la nota, segons el nombre
de piscines que podiem aguantar.
Jo he nedat les 10 piscines. 250m
- 4 piscines lliures 100m.
- 1 piscina de crol sense respirar 25m.
- 3 piscines de recuperació(estil lliure) 75m.
- 2 piscines de doble esquena 50m.
- 2 piscines d'esquena, fent peus de braça,
amb els braços a l'esquena 50m.
- 2 piscines de braça, amb els braços a l'esquena 50m.
- 4 piscines d'estil lliure 100m.

Hem nedat un total de 36 piscines que equivalen a 900m


DIMECRES 18 DE FEBRER
- 4 piscines d'estil lliure 100m.
- 4 piscines de peu de crol 100m.
- 4 piscines de peus d'esquena 100m.
Tot seguit ens han ensenyat tècniques de socorrisme.
Imaginant el company inconscient i de cara cap amunt,
l'havienm d'arrossegar fins acabar la piscina.
- 2 piscines (1 fent de víctima i l'altra arrossegant al company)
agafant-li el cap amb una mà per la nuca, i amb l'altra mà
impulsant-se i fer peus de braça 50m.
- 2 piscines ( 1 fent de víctima i l'altra arrossegant al company)
fent el mètode : cinturó de seguretat, que consistia en agafar
el company passant-li el braç pel seu cos i recolzar la mà
a la seva barbeta 50m.
- 2 piscines (1 fent de víctima i l'altra arrossegant al company)
de la següent manera. El company (víctima) posava una mà
a la seva esquena, i el que l'arrossegava li havia de girar
la mà cap amunt, amb l'altra mà impulsar-se i fer peus de
braça per avançar nedant. Aquesta tènica s'utilitza per immobilitzar
a un nedador, quan veus que et pot causar dificultats alhora de
treure'l de l'aigua, o bé si és perillós i et pot fer mal. 50m.
- 4 piscines d'estil lliure 100m.
- 2 piscines de braça 50m.
- 2 piscines fent peus de crol i braços de braça 50m.
- 2 piscines fent peus de braça i braços de crol 50m.

Hem nedat un total de 28 piscines que equivalen a 700m.


DIMECRES 25 DE FEBRER
- 8 piscines lliures d'escalfament 200m.
Després d'escalfar, hem fet la prova de resistència
de 20 minuts per tal de preparar-se de cara a la
prova final de 30 minuts.
Jo he fet 40 piscines. 1000m
Després de la prova hem descansat a la piscina petita.

Hem nedat un total de 48 piscines que equivalent a 1200m.

DIMECRES 4 DE MARÇ
En la classe d'avui hem fet l'examen final de resistència.
Primer però, hem fet 8 pisines lliuresd'escalfament (200m.)
L'examen consistia en aguantar 30 minuts nedant sense
parar i fer elmàxim de piscines possibles.
Jo he fet un total de 58 piscines (1450m.)

He nedat un total de 66 piscines que equivalen a 1650m.

Aquest és el nou blog en el que realitzaré els treballs d'educació física del segon trimestre, ja que aquest, en lloc de realitzar-lo en un gimnas o poliesportiu hem fet natació.

El blog tindrà un treball on s'explicaran tot el que hem anat fent al llarg de les sessions de piscina dia a dia. Una altra part seran treballs opcionals però que estaran relacionats amb la natació.