HISTÒRIA DE LA NATACIÓ

L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se als mitjans que l’envolten, i un d'ells és l'aquàtic. Si tenim en compte que la superfície del planeta està formada per tres quartes parts d'aigua podrem comprendre la importància i la necessitat del ser humà d'adaptar-se a aquest mitjà.
La primera campiona mundial va ser Grehn Mall, qui va guanyar una carrera d'una milla en el Tàmesi en 1863. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. En els Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions en l'any 1870. No obstant això, la natació es coneix des de l'època prehistòrica, com ho demostren dibuixos de l'Edat de Pedra.
La natació competitiva a Europa va començar al voltant de l'any 1800, utilitzant principalment l'estil braça. L'estil crol (de l'anglès crawl), llavors anoment "trudgen", va ser introduït en 1873 per John Arthur Trudgen, que ho va copiar dels indis natius d'Amèrica.
La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns als del 1896 a Atenes. En 1902 l'estil trudgen va ser millorat per Richard Cavill utilitzant la puntada continua. En 1908 es va crear la FINA: Federació Internacional de Natació. L'estil papallona va ser desenvolupat pels nedadors del principi , al principi com una variant de l'estil braça, fins que va ser acceptat com estil autònom en 1952.